Escola Valenciana defensa la implantació d’una xarxa d’escoles públiques, de qualitat i en valencià per garantir drets fonamentals

El present és el resultat del passat. Cal fer una retrospectiva per comprendre la situació actual de l’escola. Les idees renovadores de Freinet, Ferrer i Guàrdia, Rosa Sensat –i tants altres pedagogs de l’Escola Moderna i la Institució Lliure d’Ensenyament–, basades en la llibertat, la justícia social, el treball, la solidaritat humana i el respecte, van trobar ressò entre els mestres de la Segona República que van desenvolupar la funció social d’educar i alfabetitzar la ciutadania. L’impacte d’aquesta concepció progressista de l’escola vingué acompanyada d’una inversió potent del Govern per millorar les infraestructures escolars o construir-les de noves amb sòlids fonaments. En el poc temps que durà aquest període, escassament cinc anys, es va avançar moltíssim en qualitat i innovació educativa. L’any 1936 esclatà la guerra civil i després es va imposar la dictadura franquista amb la conseqüent neteja ideològica per esporgar tot vestigi republicà. Franco reprengué el Concordat interromput durant la República amb la Santa Seu. L’educació quedà en mans de l’Església catòlica, que alhora que alfabetitzava adoctrinava en l’obediència de la moral cristiana i la submissió al règim franquista.

Més en:

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *